La vista en perspectiva

La vista en perspectiva

La vista en perspectiva és una projecció en la qual la direcció d'observació de la peça ''sensació de profunditat del objecte'' s'ha de simular amb una direcció obliqua al paper del dibuix.

Normalització i metrologia:

En el ldibuix tècnic hi ha altres normes que ens permeten dibixar <<sense faltes d'ortografia>>. El llenguatge gràfic és pràcticament universal i tots parlem ek mateix idioma. Un pla dibuixat al nostre país s'estén sense cap dificultat en un lloc tan llunyà com pot ser el Japó.
Per aconseguir-ho, cal complir unes senzilles normes que presenten tot seguit. La primera ja la coneixes. És la mida del paper ue hem de fer servir. Normalment utilitzaràs el format A4 o A3. Les normes que hem utilitzat són les UNE (una norma españyola).

Acotació:

Una acotació és la mesura d'una característica d'un objecte la qual han de ser especificada en un dibuix tècnic. L'acotació, també coneguda com delimitació o dimensió, ha de complir un conjunt de regles per facilitar la seva lectura i per tant facilitar la construcció d'una peça. Hi ha diferents usos de les acotacions. L'acotació està regulada per la norma ISO/R 129-1959. Aquesta delimita els següents tipus d'acotació:

Les cotes s'han d'escriure amb caràcters ben visibles (no han de produir dubtes de comprensió) en sentit paral·lel a les corresponents línies de cota, a sobre d'aquestes, amb una lleugera separació i en el que sigui possible cap a la seva meitat. Les cotes, no han de ser mai travessades o separades per cap línia del dibuix.

Hi ha diferents formes d'acotar, aquestes estan donades per la complexitat que presenti la peça (peça com a element mecànic) o objecte. 

 EL PAPER:
   

El paper és una làmina constituïda per un entramat tridimensional de fibres de cel·lulosa i altres substàncies (minerals, coles, colorants, etc.) que permeten millorar les seves propietats i fer-lo apte per l'ús al què està destinat.

La cel·lulosa per a la fabricació de paper s'obté principalment de la fusta (55%), d'altres fibres vegetals (9%) i del paper recuperat (16%).

 

SOPORTES:

A0

A1

A2

A3

A4

DIMENSIONES MM:

1189X841

841X594

594X420

420X297

297X210

Mantenimiento del compas :

MANTENIMIENTO DEL COMPAS:


Utilizar el compas para el uso destinado , nunca quitar las tuercas y tornillos que vienen incluidos. Cuando no se utilize guardarlo en el lugar correspondiente. 

UTILIDADES DEL COMPAS:

1. Hacer circumferencias 
2.Tomar medidas 

UTILIZACIÓN DEL COMPAS:

Se sujeta por la parte superio''pulgar i indice'' y se hace rotar.
los dos brazos se han de situar lo mas perpendicular a la hoja se ejerce una ligera presion sobre la punta metalica y se hace un giro de 360 grados.
El trazado de circumferencias se ha de realizar de manera que quede una redonda.

Esbós:
Un esbós en art, és un dibuix que esbossa una imatge o una idea, confeccionat a mà alçada i previ a l'execució del dibuix definitiu o d'alguna obra d'art. Pot ser considerat un esbós inicial o un exercici d'observació i tècnica previ a la realització d'una obra. Generalment, no sol ser molt exacte i de vegades només és llegible per a l'autor.
Els croquis d'un model són dibuixos fets a partir d'un objecte, com un motlle de plàstic, argila, o altre material sòlid. Alguns són de models d'animals, paisatges, muntanyes, mars, rius, o regions geogràfiques.

Caricatura:
Una caricatura és un dibuix humorístic que destaca i magnifica els trets distintius d'allò retratat, usualment rostres de persones. Caricatura prové del terme italià caricare, que vol dir exagerar. Els primers d'utilitzar-lo, i per tant sel's considera pares de la criatura, foren els germans Carracci, pintors gairebé contemporanis de Leonardo Da Vinci, que també dibuixà caricatures, seguint la teoria que el dibuix i l'art han de cercar la veritat que s'amaga darrere les coses, i que tant es pot fer pel camí d'exagerar les coses bones, com la bellesa, que és el que s'ha fet majoritariament, com per l'altra banda, exagerant les coses dolentes, del que en surt la imatge grotesca que conforma la caricatura.

Croquis:
Disseny lleuger d'un paisatge, terreny, etc., Fet a ull, sense utilitzar instruments geomètrics. Dibuix lleuger, tempteig.

Tècnic: 

El dibuix tècnic és un sistema de representació gràfic de diversos tipus d'objectes, amb el propòsit de proporcionar informació suficient per facilitar la seva anàlisi, ajudar a elaborar el seu disseny i possibilitar la futura construcció i manteniment del mateix. Sol realitzar-se amb l'auxili de mitjans informatitzats o, directament, en paper o altres suports plans.

Els objectes, peces, màquines, edificis, plans urbans, etc., Se solen representar en planta (vista superior, vista de sostre, planta de pis, coberta, etc.) , alçat (vista frontal o anterior i lateral; almenys una) i seccions (o talls ideals) indicant clarament les seves dimensions mitjançant acotacions.Són necessàries un mínim de dos projeccions (vistes de l'objecte) per aportar informació útil de l'objecte.

Abstracte:

L'art abstracte és un estil artístic que va sorgir al voltant de 1910 i les conseqüències múltiples del qual n'han fet una de les manifestacions més significatives de l'esperit del segle XX.
L'art abstracte deixa de considerar justificada la necessitat de la representació figurativa i tendeix a substituir-la per un llenguatge visual autònom, dotat de les seves pròpies significacions. Aquest llenguatge s'ha elaborat a partir de les experiències fauvistes i expressionistes, que exalten la força del color i desemboquen en l'anomenada abstracció lírica o informalisme, o bé a partir de l'estructuració cubista, que dóna lloc a diferents abstraccions geomètriques i constructives.